Tast de ratafia i altres licors de plantes del Montserratí, dijous a la terrassa de la Biblioteca

318

La Biblioteca Martorell organitza aquest dijous 8 d’abril (17.30h) un taller presencial de ratafia, altres licors i begudes elaborades a partir de la maceració d’herbes i plantes que es poden trobar al Montserratí. El Doctor en Biologia especialitzat en etnobotànica, agroecologia, ecologia forestal i comunicació científica i director del Col·lectiu Eixarcolant, Marc Talavera, durà a terme la sessió a la terrassa de l’equipament. Encara hi ha places disponibles, trucant al 93 775 60 60 aquest dimarts i dimecres de 16.00 a 20.30h.

El taller pren el nom de ‘Montserrat posat en una ampolla: tast de ratafia i altres begudes que ens permeten connectar amb l’entorn’ i estrena la programació de Sant Jordi a Martorell. Es tastarà i parlarà de la ratafia, un dels licors catalans més típics; del licor de codony; del xampanyet de saüc, de sàlvia, de violetes o de roses, i altres beuratges ‘quilòmetre zero’.

“El paisatge posat en una ampolla” és la filosofia dels productors d’aquestes begudes, explica Talavera, qui creu que cal “entendre-les deixant de percebre l’alcohol només com quelcom festiu o per embriagar-se, consumint-lo d’una manera responsable i buscant-hi allò que ens arrela al territori. És el que en diem la sobirania etíl·lica”.

Marc Talavera, director del Col·lectiu Eixarcolant

La més coneguda a casa nostra és la ratafia, basada en la maceració hidroalcohòlica de moltes espècies vegetals i alcohol, amb la nou verda com a ingredient principal i imprescindible. Més enllà n’hi ha d’altres de tradicionals arreu del país, com el xampanyet -de molt baixa graduació alcohòlica- o el licor de codony.

Marc Talavera, director del Col·lectiu Eixarcolant

A Catalunya, per regla general, “la major part de les begudes tradicionals que hi ha són dolces, a diferència d’altres llocs on se solen fer més seques, com ara l’orujo o el patxaran”. Per això són molt adequades i apreciades per acompanyar postres i sobretaules. La mistela o el moscatell en serien altres exemples.

Marc Talavera, director del Col·lectiu Eixarcolant

Per això, solen tenir propietats digestives. De fet, “s’originen en un moment en el que no se’n feia un abús ni buscaven l’embriaguesa, sinó que es consumien com a un xarrupet”. I n’hi ha un gran ventall: “Cada ratafia surt diferent, i el mateix passa amb qualsevol planta que maceres amb aigua i alcohol per obtenir un licor, o només amb aigua per fer aigües florals aromatitzades de saüc, violeta, api i altres espècies, que poden ser molt interessants”.

Talavera encapçala el Col·lectiu Eixarcolant. Una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu fomentar un model de producció, distribució, consum d’aliments i desenvolupament socioeconòmic més sostenible, ètic i just. Aquesta idea es converteix en una eina per recuperar espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals. Des del 2016 realitzen projectes de recerca, dinamització territorial, divulgació, formació i assessorament arreu de Catalunya per fer possible que aquestes espècies i varietats es tornin a cultivar, comercialitzar i consumir, i que sigui forma sostenible i ètica.