Extreballadors d’A. Riera Parellada es retrobaran 40 anys després del tancament de l’empresa

542
A. Riera Parellada. Foto: Ferran Porta

Enguany s’acompleixen 40 anys del tancament del magatzem de materials de la construcció A. Riera Parellada, una empresa que va tenir forta repercussió econòmica i social a Martorell durant 28 anys. Un grup d’extreballadors han aprofitat l’efemèride per organitzar una trobada aquest dijous, 13 de juny, al restaurant Mas Sunyol de Castellví de Rosanes, a les 13.00h. Hi assistiran prop de setanta persones, entre antics treballadors i familiars.

Fa anys que el retrobament planava com a idea. Així, Antonio Riera, fill del propietari, soci i responsable del servei tècnic, Josep Llopart, comercial, i Paquita García, administrativa, entre d’altres col·laboradors, van posar fil a l’agulla. La data triada no és casual, ja que el 13 de juny és Sant Antoni de Pàdua, patró dels paletes, data en què l’empresa feia festa i a la vigília organitzava un sopar conjunt.

La creació d’un grup de WhatsApp anunciant la convocatòria ha provocat un efecte multiplicador, que ha culminat “amb una referència de 195 persones que hi havien treballat”, diu Riera. Per raons biològiques, part d’aquests -vora 90- ja no són entre nosaltres, però a la trobada de dijous no hi faltaran alguns dels treballadors més joves, i familiars. “En vindran 68, tenint en compte que n’hi ha una desena que no hem localitzat i 27 que, per raons personals, laborals o d’interès, no hi seran”.

Llopart reconeix que “en tenim moltes ganes, molta il·lusió de retrobar-nos, saludar-nos i passar-ho bé. Molts de nosaltres ens hem relacionat poc tots aquests anys”. García també ho veu així, tant per ella com per al seu pare, que ara té 93 anys i que va treballar a l’empresa tota la vida: “Serà dels més grans que hi assistirà, i ho espera amb molta il·lusió”.

L’acte s’ha organitzat a consciència, amb una benvinguda, una presentació de cadascú i el dinar. En acabar l’àpat, es projectaran més de 200 fotografies de tot el personal de l’empresa, procedents de l’arxiu del Ferran Porta, qui les comentarà i qui farà un reportatge fotogràfic. Tothom podrà adquirir un llapis amb les imatges, i rebrà un obsequi final per als assistents.

A. Riera Parellada. Foto: Ferran Porta

Una empresa familiar

Aquest 2024 fa just quatre dècades que va tancar aquesta empresa de materials de la construcció, que estava ubicada al Polígon de Can Cases-Can Sunyol i just al davant de l’actual Centre Hospitalari del Sagrat Cor.

Antonio Riera explica que el seu pare, fundador de l’empresa, ja va encarrilar-se cap al sector de la construcció de ben jove. Havia nascut el 1916 i als 14 anys es va quedar sense pare. Va ser funcionari de la Generalitat uns anys, fins que va entrar a treballar “a casa d’uns tiets, que tenien una empresa de construccions anomenada Antonio Parellada”.

Alhora, com a precursor del Club Natació Martorell, Riera “va fundar l’any 1946 una empresa de construcció junt amb Valentí Sabater, que era un dels seus entrenadors, i que es va dir Riera Sabater”. Primer estava ubicada a la plaça de la Vila i després, al carrer de Lloselles.

A. Riera Parellada neix deu anys després, el 1956, al carrer del Mur: “El pare va comprar allà un terreny bombardejat, es va escindir de Valentí Sabater i va fundar l’empresa. Un 24 d’octubre de 1968 s’inaugurava una nau i un magatzem al Polígon de Can Cases-Can Sunyol”. “Van ser èpoques d’expansió, i el pare comprava tots els terrenys i naus dels voltants que es tancaven”. Però l’any 1984, amb la crisi de la construcció, “el magatzem va anar malament, va fer suspensió de pagaments i es va tancar l’empresa”.

El tancament de l’empresa va comportar que “uns quants treballadors fessin microempreses de cada especialitat”, explica la Paquita. Ella, per exemple, va muntar amb uns companys “una empresa de materials de la construcció, però no va anar bé i vam haver de tancar-la tres anys després”.

A. Riera Parellada. Foto: Ferran Porta

Meticulositat, pulcritud i ordre

El tracte familiar que es va viure a l’empresa A. Riera Parellada el testimonien el Josep Llopart i la Paquita Garcia. En Josep va aterrar-hi l’any 1962 i hi va treballar vint anys, fent de comercial. “Em vaig entrevistar amb l’Antonio i aviat ens vam entendre. El meu pare ja hi treballava fent el transport”. Recorda que “tal i com vaig entrar em vaig identificar amb la gent i l’empresa. Va ser la meva segona casa i l’Antonio Riera, un segon pare per a mi”.

La Paquita hi va entrar quan era molt jove, aprofitant que “es donava l’opció a fills dels treballadors. Quan m’ho va dir el meu pare jo tenia 18 anys”. Va ser per ella “un canvi molt substancial respecte el que estava fent aleshores”. Sobretot, diu, perquè “m’avenia amb tothom qui hi havia al meu voltant i era com una petita família, la gent hi estava molt a gust”.

“Per Reis, sempre arribaven regals per als menors i per Nadal es compraven ampolles de vi i de cava. Tota la família -el pare, la mare, els tres fills i les respectives parelles- preparàvem els lots i els repartíem”. Així exemplifica Antonio Riera el tracte familiar existent, tot i tractar-se d’una empresa “amb molts treballadors”. Que hi havia lloc per a tothom ho testimonia el fet que “el pare anava a les escoles de Martorell i proposava entrar a Cal Riera a qui treiés més bones notes a quart i Revàlida. Molts entraven als 14 anys”.

Riera recorda el pare com a una persona “de sentit comú i molt protocolari. Somniava bastant en coses que volia fer i les feia, era molt tossut. Li agradava tenir la feina ben perfilada, les taules rectes i alineades i el terra escombrat cada dia”. Per tant, una persona exigent, però “molt tendre a la vegada, molt familiar”. I conclou que les virtuts de ser “meticulós, ordenat i pulcre” han perdurat més enllà d’aquelles quatre parets: “Ho va traslladar a les diferents empreses que es van crear arran del tancament. Els ho va encomanar”.