Anna Mora: “Tenir botiga física i en línia és el futur del petit comerç”

820
Cal Joan. Anna Mora

Teixits i Confeccions Mora, coneguda popularment com a Cal Joan, és una botiga de roba i teixits molt emblemàtica de Martorell. Aquest establiment situat al carrer de Sant Lluís, al cor del barri de Can Carreres, ha sabut tocar una tecla adequada a l’hora de superar les dificultats del moment. Ho ha fet ampliant el seu radi d’acció més enllà de la venda presencial: promovent la venda en línia a Internet i aprofitant l’oportunitat i l’altaveu que brinden les xarxes socials.

El gir s’ha concretat en la darrera dècada de vida d’un establiment amb 65 anys d’història i que ha portat a multiplicar el seu coneixement molt més enllà de Can Carreres i de Martorell, estenent-se per tot Catalunya i arreu del món. L’embrió va ser la creació d’un bloc fa 10 anys, al que van seguir una pàgina web de venda en línia; un compte a Facebook -ara amb 10.800 seguidors- i un d’Instagram -amb prop de 22.000- en els que s’actualitzen constantment els continguts. I fins i tot, un canal de YouTube propi en el que es publiquen periòdicament vídeos tutorials.

L’Anna Mora és qui, junt amb la seva tieta Mercè Mora, regenta actualment el negoci i qui ha fet possible aquest salt internacional. Un canvi que no sembla haver diluït l’essència. Per ella, l’aposta digital no ha fet desaparèixer el comerç presencial, sinó que l’ha complementat i amplificat. Ens ho explica en la següent entrevista concedida a Ràdio Martorell.

Anna, sabem que hi ha moltíssima gent de Can Carreres i de tot Martorell que us coneix sobradament, però per a qui encara no us hagi visitat, què és Cal Joan?

Doncs que Cal Joan és una botiga de teixits i de roba confeccionada que té 65 anys de trajectòria. La va obrir el tiet del meu avi i durant els temps de Postguerra s’hi venia oli, vi i els excedents que hi havia en aquell moment. Així va començar, però després es va orientar cap als teixits, i més endavant també s’hi va afegir la roba confeccionada.

Per a totes les edats?

Pel que fa als teixits ens movem en un públic més jove i venem roba de punt i moderna per a fer polos, samarretes i peces infantils. En canvi, de roba confeccionada en venem per a persones de mitjana edat, i així donem cobertura a un espectre de població oblidada a les grans superfícies. També venem molta roba confeccionada per a gent gran, com ara pantalons còmodes per a senyora gran i de pana, camises de franela, talles grans…cobrim aquest espectre de client. I també tenim roba per a la llar. Ara, per exemple, venem molta roba per tendals i jardins exteriors, per folrar sofàs.

Sou un equip molt extens?

Actualment portem el negoci la meva tieta Mercè i jo. I excepte el meu marit, que és qui porta la botiga en línia, la resta són dones. Ens preocupa molt la conciliació familiar amb la feina, perquè això és reflecteix en treballar a gust i en el seu benestar. Per això, totes elles treballen mitja jornada i així poden estar amb la canalla, cosa sovint complicada, ja que els horaris d’una botiga són molt difícils per conciliar. Això és el que ens diferencia d’una gran empresa: aquesta proximitat tant amb el treballador com amb la gent del carrer.

Més benestar del treballador implica més estabilitat i menys precarietat?

-Totalment! Aquí a Cal Joan qui entra a formar part de l’equip i treballa bé es queda i gaudeix, sí. I l’estabilitat que aporta això és molt important.

A Cal Joan heu fet una passa més enllà de la botiga física i, en un moment determinat, vau començar a fer un salt important a Internet, a les xarxes socials i a crear un propi canal de comunicació. Per què i quan es va fer aquesta aposta?

Jo fa 10 anys vaig obrir un bloc, quan aquests estaven més de moda que no pas ara, en el que ensenyava tot allò que aprenia sobre costura. Això fa generar una gran xarxa i que nasqués una comunitat de cosidores amb molt bon feeling entre elles. I com que aquí tenia la botiga de teixits, em preguntaven on comprar els materials. Per això, vaig obrir una pàgina de Facebook en la que feia posts mostrant els teixits que teníem. Poc a poc el compte de Facebook de Cal Joan va anar creixent en seguidors i demanda.

I aquest va ser l’origen del web?

Exacte. Així, ara fa 6 anys, vaig obrir la pàgina web de Cal Joan, la nostra botiga en línia. Aquesta pàgina web la va fer el meu marit a l’estiu, mentre estava de vacances. Ell aleshores treballava en una empresa amb uns torns laborals que no anaven molt bé per a la nostra conciliació familiar. Quan va tenir enllestit el web li vaig plantejar per què no deixava la seva feina i apostava per nosaltres, aviam què passava. Doncs bé, han passat 6 anys i ja no ha tornat a la fàbrica. Ara treballa mitja jornada i pot conciliar la feina amb els nostres tres fills.

Cal Joan

L’expansió de Cal Joan al món telemàtic no es va quedar aquí, oi?

Després va venir Instagram, on ja tenim 22.000 seguidors. És una comunitat super maca, que reacciona, comenta, i amb qui fem directes totes les setmanes i la gent hi està molt involucrada. I finalment ens hem inserit a YouTube, fent uns vídeos molt txulos on expliquem els teixits, per a la gent que no pot venir a la botiga i tocar-los. Així poden saber les qualitats, consells i característiques del teixit abans de comprar-lo.

Amb quina freqüència fas aquests vídeos al canal de YouTube?

En faig un cada tres o quatre setmanes, ja que és bastant laboriós, perquè cal fer el guió, les gravacions i l’edició i de tot me n’encarrego jo. Pel que fa a les xarxes socials, cal dir que a Instagram actualitzem cada dia i els dimarts faig un stories i els dijous, normalment un directe en el que es planteja una temàtica i on tothom em pot fer una pregunta sobre teixits.

Què t’aporten, aquestes col·laboracions?

D’aquesta manera em relaciono molt amb els clients que no poden venir a la botiga per a que, encara que els tinguem molt lluny, vegin com som i aquest tarannà que ens caracteritza, de bon humor, ganes d’ensenyar, de donar consells, d’assessorar, d’ensenyar patrons i d’aportar tot tipus d’informació per a que la gent gaudeixi cosint.

Tota aquesta dedicació a les xarxes socials t’ha canviat molt l’esquema de treball?

I tant! S’hi dedica molt de temps. Porta molta feina i no ho saps fins que t’hi poses. I a més, perquè implica molta formació, ja que com tot es va renovant, cada mes o cada dos mesos haig d’invertir en formar-me i aprendre noves eines i maneres d’editar.

T’ha costat posar-te davant d’una càmera i comunicar?

No, gens! Sóc filla del meu pare! Si alguna vegada heu vingut a Cal Joan i heu conegut el Lluís, cal dir que era el màxim exponent de la botiga, una persona que és molt oberta i molt xerraire, i jo soc igual. Justament parlar davant d’una càmera és del que menys m’ha costat.

Tenim entès que heu habilitat un plató i tot…

Sí, hem preparat un estudi, en una habitació, amb la il·luminació, amb un telepronter, per poder treballar de la millor manera possible.

Cal Joan

És evident que la finalitat de qualsevol botiga és que el negoci rutlli i que hi hagi vendes. Quin seria, hores d’ara, el percentatge de venda en línia que teniu respecte el total?

Orientativament, et diria que un 25 o 30% és en línia i que amb la pandèmia han augmentat les xifres, ja que durant el confinament l’única manera de vendre era en línia.

Per tant, ha estat clau per a la supervivència?

Tenir la possibilitat de la botiga en línia ens va salvar un any que, per moltes empreses, va ser difícil. A més, més molta gent ens comentava que, quan disposés de temps, volia aprendre a cosir, perquè és una afició a la que li tenien ganes. I és que si ho proves, t’enganxa. De fet, els darrers temps s’han venut més màquines de cosir i sembla que es van esgotar tots els models disponibles.

Cal Joan

Què ha motivat tanta gent al voltant de la costura?

La gent tenia ganes d’aprendre a cosir per poder disposar de peces de roba úniques, diferents, i no haver de dependre de les talles o de les modes. Hi ha molta gent que ja tenia aquest cuquet a dins i que, a la que ha tingut temps, s’hi ha pogut llançar. Ja sabem que, en la societat actual, el que menys ens sobra és temps.

Ara que sembla que ens anem desconfinant, han baixat les vendes en línia i augmentat les presencials?

Sí, crec que sí que ha baixat una mica la venda en línia. De fet, molta gent que ve a la botiga et diu que durant el confinament va comprar en línia, però que ara prefereix venir a veure’ns a la botiga. A més, som un comerç de barri molt conegut. Can Carreras és encara molt barri.

Tot i així, Internet us ha obert nous mercats…

Sí, a nosaltres ens ve a comprar a la botiga gent de tot Catalunya. Ens coneixen a través del web o d’Internet, els pica la curiositat aquesta manera que tenim de comunicar i venen a veure’ns i a tocar els teixits. N’hi ha molts que van començar comprant en línia i que, com que els va agradar el material, ara quan tenen un dissabte lliure venen a Cal Joan.

Cal Joan

Per tant, aquell temor que el comerç virtual acabarà amb el comerç presencial no es compleix, en el vostre cas…

No es compleix! Nosaltres ja fa uns quants anys que venem en línia i tinc molts clients del País Valencià o del País Basc que quan són de vacances a Barcelona, passen per Cal Joan. Els agrada connectar amb nosaltres en persona. És molt txulo que vingui gent de tot arreu, emocionant.

Això demostra que una feina pot ser també una manera de viure?

Sí, perquè ho gaudeixo, i això es nota i a l’hora de parlar amb els clients. Tot és més fàcil de fer si t’agrada.

Què en penses de la situació del comerç local? Ets optimista o pessimista, respecte al seu futur i a si tirarà endavant?

A títol personal i de la meva botiga, jo penso que una possible solució és tenir les dues vessants desplegades: la botiga física i la botiga en línia. Totes dues es complementen. És el futur, és la manera que els negocis rutllin. Però tenint clar que sense la botiga física jo no rebria el feedback dels meus clients i no sabria què els agrada i què no els agrada. És tan important estar a peu de carrer!

I el futur del comerç local, te l’imagines amb molts més canvis?

No en tinc ni idea. Però tinc clar que la onada que vingui la surfejarem. N’aprendrem, ens formarem i tot ho encararem amb un somriure!