Territori adjudica l’anàlisi de factibilitat d’una nova estació entre Martorell Enllaç i Abrera per donar servei a Ca n’Amat

624
Foto: FGC

El Govern de la Generalitat, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha adjudicat avui la redacció de l’anàlisi sobre la factibilitat d’una nova estació o baixador a la línia Llobregat-Anoia, concretament entre les estacions de Martorell Enllaç i Abrera, sobre el traçat actual de la línia de Manresa d’FGC. La consellera de Territori, Ester Capella, ho ha anunciat aquest matí, durant l’acte de bateig del vagó Joan Salvat-Papasseit de FGC a l’estació de Martorell Enllaç, amb motiu de Sant Jordi.

L’estació o baixador “donaria servei als treballadors del polígon de Ca n’Amat, on es troba l’empresa SEAT, i també als empleats i usuaris de l’Hospital Sagrat Cor i del Campus FPCAT-UPC de la Mobilitat Sostenible, a l’altre costat de l’autopista AP-7”, ha detallat la consellera Ester Capella. L’anàlisi també haurà de considerar les solucions “necessàries per donar connectivitat a peu i en bicicleta als àmbits a servir de l’altre costat de l’autopista”.

El document “haurà d’analitzar entre dues i tres alternatives d’emplaçament de l’estació o baixador”, amb solució d’accessibilitat a SEAT, a l’hospital i al Campus FPCAT-UPC, institució que va fer la proposta inicial del projecte. Per a cada alternativa, es determinarà el cost d’inversió necessari.

L’anàlisi, amb un termini de redacció de 9 mesos, s’ha adjudicat a AIE Multicriteri – MCRIT, per un import de 31.450 euros (abans d’IVA). Ha d’incloure la caracterització de les dades de mobilitat de l’àmbit Martorell – Abrera, un resum dels diversos estudis realitzats fins ara, l’anàlisi de la rendibilitat socioeconòmica i el càlcul de la demanda dels diferents escenaris, ha especificat Capella.

Ester Capella, consellera de Territori Generalitat de Catalunya

L’alcalde Xavier Fonollosa s’ha mostrat satisfet amb l’anunci, ja que “era una demanda que des de l’Ajuntament havíem fet fa temps”. “La nova estació ha de donar servei a un dels polígons d’activitat econòmica més importants del sud d’Europa, entre Martorell i Abrera, on hi ha un dels PIB més alts i on hi treballen moltes persones. És una àrea de creixement econòmic constant i requereix que el transport públic hi pugui arribar per als treballadors i per a les urbanitzacions del voltant”.

Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell

Fonollosa ha reiterat que “és una bona notícia, però encara és l’estudi per veure quina serà l’ubicació, queda molt de camí per recórrer”. “És un camí lent però un dia l’has d’engegar i, finalment, a Martorell tindrem una estació més de les que tenim per donar servei a la gent que cada dia interactua al polígon on està implantada la factoria SEAT”.

S’adjudica l’anàlisi de factibilitat del desdoblament Manresa i Igualada

El Govern de la Generalitat, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), també va adjudicar aquesta setmana la redacció de l’anàlisi sobre la factibilitat del desdoblament de les línies R5 (Manresa) i R6 (Igualada) amb l’objectiu de millorar la fiabilitat, la resiliència i els temps de viatge. El document inclourà diferents propostes de desdoblament, total o parcial, dels trams Martorell-Igualada i Olesa de Montserrat-Manresa, actualment de via única.

L’anàlisi identificarà diversos escenaris d’explotació de cada corredor (Martorell-Igualada i Martorell-Manresa) i hi farà una proposta de serveis, amb identificació dels punts de creuament i de les necessitats de material mòbil.

A partir dels escenaris d’explotació de cada corredor, es farà una proposta de desdoblament total i parcial per a cadascun, que permeti operar les línies amb les freqüències que s’estableixin. El document plantejarà un mínim de 6 propostes per a cada corredor.

L’anàlisi, amb un termini de redacció de 13 mesos, s’ha adjudicat a Meta Engineering S. A., per un import de 85.900 euros (abans d’IVA) i ha d’incloure la caracterització de les dades de mobilitat dels àmbits Martorell-Igualada i Martorell-Manresa, un resum dels diversos estudis realitzats fins ara, l’anàlisi de la rendibilitat socioeconòmica i, per a cadascun dels escenaris, el cost d’inversió necessari i el càlcul de la demanda.