Ningú com tu és el títol de la novel·la escrita per Sílvia Romero i Manel Jovani que s’ha presentat aquesta tarda a la Biblioteca Francesc Pujols. Publicada per Stonberg Editorial i acabada de sortir del forn, descriu una història d’amor entre dues persones de diferent classe social en ple context de postguerra i, alhora, planteja la lluita valenta i coratjosa de cinc dones que superen tots els esculls vitals. La directora de la Biblioteca, Mercè Parera, l’ha presentada.
La Pasquala, òrfena de pare i mare des de ben menuda, entra a treballar a casa de Lluís, un important empresari de l’alta burgesia barcelonina i gran col·leccionista. Aquest és l’argument que desencadena tota la història que, de fet, aborda un període comprès entre el 1933 i el 1973, període vital de la mateixa Pasquala, però també de la seva germana Pilar, de la tia Gabriela, de l’Antonieta, una amiga de la família, i de la Vera, clau en el desenllaç de la història.
La Sílvia Romero ha tingut una vinculació molt especial amb la Biblioteca Francesc Pujols, ja que n’ha estat conductora del club de lectura de dones escriptores. Junt amb el Manel, han escrit a quatre mans la història, i al programa Martorelletres han estat entrevistats per a explicar algunes de les línies mestres d’un llibre que va aparèixer poc abans de Sant Jordi.
La novel·la té com a temàtica central la història d’amor entre el Lluís i la Pasquala, i s’ambienta a mitjans del segle XX. Per què vau triar aquesta temàtica i moment?
MJ: És una història d’amor, però també una relació molt interessant entre dues persones, que parteix del respecte i de l’admiració i que finalment acaba convertint-se en una història d’amor. No és pas en una història d’amor fàcil, de les de pel·lícula.
Hi ha algun detall de l’argument que es pugui considerar autobiogràfic d’algun de vosaltres dos?
MJ: Sincerament, no. Són uns altres personatges que fan la seva vida i que tenen les seves vivències.
L’heu escrit a quatre mans. Com ha estat l’experiència?
SR: És complex, però la dinàmica de treball entra dins la dinàmica nostra de coneixença i d’amistat que tenim des del 1992. Com que cadascú de nosaltres té un estil diferent a l’hora d’escriure i des d’un punt de vista narratiu, vam mirar d’organitzar-ho tot de tal manera que un cop acabada l’obra no fes falta una revisió completa i profunda de tot a l’hora d’equilibrar-ho. Ens vam anar repartint la feina per a que això no passés.
I com s’estructura, la novel·la?
SR: Està formada per diferents capítols, cadascun dels quals compta amb una part de narració i amb una carta escrita per tots i cadascun d’un molt ampli ventall de personatges. Aquestes cartes van consolidant la història que ja s’explica en el capítol, o obren noves expectatives del que passarà. Són cartes que serveixen de falca per anar entrant en la narració.
Amb aquest argument d’una història d’amor entre un senyor i la seva serventa, teniu certa voluntat de mirar al passat?
MJ: No ho crec. No és una història d’època feudal, sinó més aviat actual. Transcorre entre els anys 50 i 60 del segle XX, amb tot el que això representa: des de la Postguerra al nostre país i fins al maig del 68 a França…una època d’un cert esclat dins la dinàmica social. Això queda reflectit en la relació dels personatges, que també són fills de la seva època i que van vivint aquells moments que per tots nosaltres van ser bastant interessants.
Quina galeria d’altres personatges ens presenteu, a la novel·la?
SR: De fet són secundaris, però secundaris de luxe, perquè en alguns casos hem trobat personatges que han anat creixent al llarg de la novel·la i que han acabat sent imprescindibles per al seu desenvolupament. La relació d’amor és entre el Lluís i la Pasquala i la trobarem al llarg de tota l’obra, però al costat de la Pasquala hi ha la Pilar, germana gran que ha hagut de marcar a França durant la Guerra Civil perquè la seva vida corria perill. També hi ha la tia Gabriela, una dona que les ha ajudat i els ha fet costat.
Tots són personatges de la banda o de la classe social de la Pasquala. N’hi ha també de “l’altra banda”?
SR: Sí, també hi apareixen personatges de la capa social alta que són els que es mostren en contra d’aquesta relació. Són els personatges més curiosos dins la novel·la, aquells que intenten posar traves a tot.
Evidencien la dificultat d’una relació d’aquestes característiques?
SR: És una relació que podríem dir que s’intenta amagar per tot allò que podria passar. Aquest seria el gran tema, però més enllà d’això en el context social dels anys que corren, hi ha elements com ara l’evolució del rol de l’església dins la societat, la solidaritat entre les famílies, com se’n sortien en plena Postguerra….molts altres temes que anem enfocant.
Descriviu un temps que, de ben segur, pot fer sentir identificats a una part dels vostres lectors, oi?
SR: Sí! Per ara, les poques persones que ja l’han llegida i que ens han donat el seu parer ens diuen que s’hi han sentit molt reflectides i col·locades en aquesta narració pels fets que passaven. No pretén ser una novel·la històrica, però aquest teló de fons influencia en els personatges i en l’evolució de la història.
Feu un homenatge a les dones lluitadores que no s’aturen i que saben aixecar-se quan cauen?
MJ: Sí, seria això mateix. Alguns dels personatges femenins de la novel·la tenen uns entrebancs que, en un altre context, segurament les haurien enfonsat definitivament. Lluny d’això, han sigut persones molt valentes i capaces de resistir i fins i tot de tirar més endavant del que es podia esperar en un principi. Citaves a la Vera, que tindrà un paper molt important en el desenllaç. És una estudiant d’història que fa un descobriment molt important a través dels estudis per a la seva tesi doctoral, i que serà molt important per al final de la novel·la.
